Vés al contingut

Jorge E. Hirsch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJorge E. Hirsch

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1953 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Chicago
Universitat de Buenos Aires Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica de l'estat sòlid, superconductivitat i ferromagnetisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Chicago (1976–)
Universitat de Califòrnia a San Diego
Kavli Institute for Theoretical Physics (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc webphysics.ucsd.edu… Modifica el valor a Wikidata

Jorge Eduardo Hirsch (Buenos Aires, 1953) és un professor argentí de Física a la Universitat de Califòrnia a San Diego.[1] És conegut per inventar l'índex h l'any 2005, un índex que serveix per quantificar la productivitat de publicacions científiques i la base de diversos índexs acadèmics.[2][3]

Fons

[modifica]

Hirsch va néixer a Buenos Aires, Argentina. Va obtenir un grau universitari a la Universitat de Buenos Aires, i una beca de recerca del CONICET[4] el 1975. Una beca Fulbright el va portar a la Universitat de Chicago el 1976, on va rebre un Premi Telegdi pel millor examen de candidat el 1977 i va ser premiat amb la beca Victor J. Andrew el 1978. Es va doctorar a la Universitat de Chicago el 1980 i va exercir com a investigador postdoctoral associat a l'Institut Kavli de Física Teòrica de la Universitat de Califòrnia, a Santa Bàrbara. Després d'aquesta experiència, es va incorporar a la Universitat de Califòrnia, al Departament de Física de San Diego el 1983.[5]

Recerca

[modifica]

Física

[modifica]

El treball científic de Hirsch està relacionat amb la comprensió de propietats col·lectives a gran escala dels sòlids, com la superconductivitat i el ferromagnetisme, basades en explicacions a partir de mecanismes de petita escala. El seu treball més significatiu seria l'intent d'unificar les teories de la superconductivitat amb la seva teoria de la superconductivitat dels forats on suggereix la sincronització de forats d'electrons que conduirien a una superconductivitat a alta temperatura en contraposició a l'aparellament d'electrons en la teoria de BCS convencional.[6] Creu que hi ha un únic mecanisme de superconductivitat per a tots els materials que explica l'efecte Meissner i es diferencia del mecanisme convencional en diversos aspectes fonamentals.

Bibliometria

[modifica]

L'índex h proposat per Hirsch el 2005 [2] es va convertir en un paràmetre bibliomètric alternatiu molt conegut que combina tant el nombre d'articles publicats per un científic determinat com el nombre de cites d'aquests articles en un sol paràmetre.[2][7]

Anàlisis de guerra nuclear

[modifica]

A principis del 2006, Hirsch va argumentar que "diverses proves independents suggereixen que Amèrica es troba en un camí premeditat que conduirà inexorablement a l'ús d'armes nuclears contra l'Iran en un futur molt proper"[8] i que "ni els mitjans de comunicació ni el Congrés estan considerant l'inconvenient que l'opció militar conduirà necessàriament a l'ús d'armes nuclears contra l'Iran".[8][9]

També va especular que per justificar un atac a l'Iran amb armes nuclears, les autoritats nord-americanes podrien fer una afirmació falsa, però difícil de rebutjar, que biòlegs iranians està intentant desenvolupar una soca del virus de la grip aviària H5N1 que seria transmissible entre humans, i que seria transportat a Europa per aus que migren cap al nord amb l'inici de l'estiu del 2006.[10] Més tard, es va trobar que una soca transmissible entre humans va aparèixer al sud-est asiàtic, estant documentada per l'OMS.[11]

L'abril del 2006, Hirsch va escriure una carta al president George W. Bush, signada també per altres dotze físics més, advertint dels perills d'utilitzar armes nuclears tàctiques contra l'Iran.[12] La carta, amb data 17 d'abril, era una resposta als articles que van ser publicats a The New Yorker i The Washington Post que indicaven que el Pentàgon estava estudiant activament aquestes opcions.

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jorge E. Hirsch
  1. ↑ «Jorge Hirsch». Physics.ucsd.edu. [Consulta: 29 agost 2010].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Hirsch, J. E. «An index to quantify an individual's scientific research output». Proceedings of the National Academy of Sciences, 102, 46, 15-11-2005, pàg. 16569–16572. arXiv: physics/0508025. Bibcode: 2005PNAS..10216569H. DOI: 10.1073/pnas.0507655102. PMC: 1283832. PMID: 16275915 [Consulta: 13 maig 2010].
  3. ↑ «Your h-score». Arxivat de l'original el 2009-12-07. [Consulta: 18 febrer 2016].
  4. ↑ «CONICET» (en espanyol). [Consulta: 3 novembre 2021].
  5. ↑ «Mark Machina and Jorge Hirsch receive Sloan Research Fellowships». libraries.ucsd.edu. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 25 gener 2011].
  6. ↑ [enllaç sense format] http://physics.ucsd.edu/~jorge/abstracts/bcs.pdf - BCS theory of superconductivity: it is time to question its validity
  7. ↑ «Jorge Hirsch: the man behind the metric». Research Trends, 01-12-2009. Arxivat de l'original el 2011-07-15. [Consulta: 18 febrer 2016].
  8. ↑ 8,0 8,1 How to Stop the Planned Nuking of Iran: Congress should enact emergency legislation, January 9, 2006, Jorge Hirsch
  9. ↑ America and Iran: At the Brink of the Abyss - We can stop a "preemptive" nuclear strike, February 20, 2006, Jorge Hirsch
  10. ↑ Iran and Bird Flu: The Perfect Casus Belli?, març 15, 2006, Jorge Hirsch
  11. ↑ «Human Transmission in One Third of Bird Flu Cases». Arxivat de l'original el 2006-08-20. [Consulta: 18 febrer 2016].
  12. ↑ Prominent U.S. Physicists Send Letter to President Bush, Call Nuclear Weapons Against Iran ‘Gravely Irresponsible’, Kim McDonald, abril 17, 2006, UCSD News
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jorge_E._Hirsch&oldid=34029266»